Juliol 16, 2008
Sermó del bisbetó
Els “sermons de bisbetó” són una mena de composicions que parodien els sermons medievals i que conformaven l’element principal d’una cerimònia festiva que se celebrava a esglésies i abadies i que encara es conserva en la tradició montserratina (també a Girona, Lleida, Vic i Mallorca). En la festivitat de Sant Nicolau un dels escolans era nomenat bisbe i exercia com a episcopum puerorum en la vigília de la diada dels Sants Innocents, donant la seua benedicció al poble i pronunciant un sermó de to satíric que, després de narrar els fets de la matança d’Herodes, comentava els defectes de les classes socials, especialment dels religiosos i les dones.
S’han conservat dos textos en català d’aquesta mena de sermó paròdic. Un està redactat en noves rimades i l’altre en codolades, més extens i divertit. Hi podem llegir sobre els capellans que “se mostren bons i honests” però en fets de diners “giren-se tots de l’envers/ e es mostren d’altres” i, per això, el bisbetó els anomena “los del coll tort“. Dels frares podem llegir que “fan rendes jaquir/ en testaments, quan moren los pacients/ que ells confessen“ i “fora els murs [del monestir] són fins bergants/ e mundanals” que no dubten a acabar amb bons matrimonis si en trauen algun profit (de part de la dama) i, a pesar del vot de pobresa i ascetisme de la regula monachorum, “ells veureu sovent rostir/ de grans perdius” i gaudint a la taverna de “bon grec” (vi).
La misogínia d’aquest sermó, típicament medieval, destaca la desobediència de les dones, que no fan cas de llurs marits, i només volen “trufar e riure e sojornar“, que sempre estan pensant “de talls de robes, e camises/ que bé els estiguen” i, entre unes altres coses, “eixint del llit,/ estan ab lo cuir esmortit/ ple d’arruguetes” però després saben usar de potingues diverses per a falsejar i aparentar més belles del que són, sempre ufanoses. També parla de les viudes i les beates. I de les monges el Sermó del bisbetó diu il·lustrativament:
van més per vila cavalcant
ab los fadrins
qui els porten detràs los tapins
e les grans faldes.











