Hi ha alguns passatges -pocs, però n’hi ha- del Llibre dels feyts que resulten molt divertits. En un d’aquests capítols, el noble Ramon de Moncada, al servei del rei en Jaume, increpa Guillem de Cardona d’una manera i en un context molt especials.
Segons el capítol (conservat en el f.20r del manuscrit 1734 de la Biblioteca de Catalunya), l’agost de 1228 el rei Jaume I es trobava assetjant Balaguer amb la intenció de fer justícia a la comtessa d’Aurembiaix, que reclamava el comtat d’Urgell a la família Cabrera, la qual -segons ella- el detentava de manera il·legal. Després d’un judici on, per tercera vegada consecutiva, els demandats no havien aparegut, el Rei ataca i obté (o fa capitular) successivament Albelda, Menàrguens, Llinyola i finalment posa setge a Balaguer.
Un dia a última hora (entre nona i vespres), els assetjats veuen com els fonèvols, defensats per Ramon Moncada i alguns hòmens, semblen estar descurats de vigilància. Així, Guillem de Cardona ix amb trenta cavalls armats i dos-cents peons per una escletxa que s’havia obert a la muralla i es dirigeixen vall avall amb l’objectiu de cremar les catapultes. El cas és que es munta un bon rebombori, tot se n’ix de mare i el baró dels Moncada queda a soles amb un parell de cavallers més. La trobada entre aquest, que nascut cap a 1170 tenia uns 50 anys, i el Cardona, molt més jove que Moncada i germà petit dels vescomte Ramon Folc (no morirà fins a 1270), es produeix en els termes següents:
“E vench En Guillem de Cardona ab lança sobre ma sobr’En Ramon de Muntcada e dix:
- Rendets vos, En Ramon, rendets vos!
E dix Ramon:
- ¿A qui·m rendria, minyon pudent, a qui·m rendria?”
Un fragment que, actualitzat, equivaldria a:
“Y vingué Guillem de Cardona amb llança en mà sobre En Ramon de Moncada i digué:
- ¡Rendiu-vos, Ramon, rendiu-vos!
I Ramon digué:
- ¿A qui m’he de rendir, pimpollo de merda, a qui m’he de rendir?”
N.B.: Els fragments que es poden considerar humorístics del llibre del rei En Jaume, els ha estudiat Josep M. Pujol (2003) en un article titulat “Jaume I, rex facetus: notes de filologia humorística”, publicat en Estudis Romànics, 25, pp. 215-236.
