Sens dubte, la relíquia més curiosa relacionada amb la vida de Jesús és aquella que fa referència al presumpte praeputium del fill de Déu. La idea que Jesucrist, com a jueu, va ser circumcidat huit dies després de nàixer, va generar a l’Edat Mitjana una sèrie de discussions sobre si el Fill, quan va resuscitar en cos i ànima, ho va fer amb prepuci o sense.
Segons els Llibres Apòcrifs, després que Jesús fou circumcidat, la matrona de Maria va preservar el seu prepuci en un gerro d’alabastre ple de nards, utilitzats com a conservant, i el donà al seu fill, pregant-li que no el venera ni tan sols per 300 denaris. La llegenda conta que el dit prepuci arribà a mans de Sant Joan Baptista, que el lliurà a Maria Magdalena i, en definitiva, tot plegat significaria que aquesta pelleta seria una de les restes físiques de Jesucrist a la Terra i una de les proves materials de la seua existència (tot i que el costum jueu de soterrar el prepuci dels nadons circumcidats pareix contradir-ho).
¿Va ascendir Jesús al regne celestial amb el cos sencer o li faltava algun tros més o menys gran? El cas és que al llarg de la Història diferents veus han reivindicat la possessió de l’autèntic prepuci de Jesucrist. L’abadia de Charroux deia que el posseïa perquè havia sigut un regal dels monjos de Carlemagne qui, al seu torn, havia rebut la relíquia de mans d’un àngel. També la catedral de Le Puy-en-Velay, la de Compostela, la ciutat d’Amberes, o les esglésies de Besançon, Metz, Hildesheim i Calcata (on es realitzava una processó anual cada 1 de gener amb el relicari en qüestió i se celebrava la Festa de la Circumcisió fins a 1983) han afirmat conservar el veritable Sant Prepuci.
De més a més, una llegenda narra que, en una visió mística de Santa Caterina de Siena, Jesús es casava amb ella i li posava al dit el seu prepuci amputat com a anell de noces. El que sí és ben cert és que l’erudit i teòleg del segle XVII Lleó Alaci va escriure una obra intitulada De Praeputio Domini Nostri Jesu Christi Diatriba, on plantejava la idea que el Sant Prepuci havia ascendit, efectivament, als Cels al mateix temps que ho havia fet el Fill de Déu i s’hauria convertit en els anells de Saturn, descobert feia poc mitjançant l’ús del telescopi.
