Sant Gangulf i el cul que cantava

Salta a Comentaris

   Sembla que Sant Gangulf era un comte de Langres, assassinat en la segona meitat del segle VIII. L’obra que narra la seua vida i els seus miracles, la Vita Gengulfi, fou redactada al monestir de Florennes, en el segle IX, recollint la tradició oral. I és que el seu culte era popular no solament a Lotaríngia, sinó també a Alemanya, Anglaterra i Itàlia; i les seues relíquies eren considerades taumatúrgiques. El cas és que la seua Vita va ser recollida per Jaume de Voràgine en la seua famosa col·lecció d’hagiografies, la Legenda Aurea, i va influir notablement en exemplaris posteriors, que també recollien aquesta història per a l’ús sermonari, com és el cas de l’Alphabetum narrationum d’Arnau de Lieja (s.XIV).

   El manuscrit número 89 de la Bibioteca Universitària de Barcelona, de mitjan segle XV, conserva la traducció catalana d’aquest exemplari de Lieja, el Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet. I si llegim l’exemplum nº 30, ”Miracle e eximpli de un bon cristià qui havie nom Gedegulfo e de sa muller, qui feÿa adulteri ab un clergue“,  podrem esbrinar quina seria la reacció final de l’auditori quan els predicadors introduïen aquesta història en un sermó.

   Segons s’hi recompta, Gangulf estava en una horta amb la seua muller, prop d’una font i, sabedor del seu adulteri sacríleg amb un clergue, li pregunta el perquè d’aquell engany deslleial, contrari a la castedat i la fidelitat del matrimoni; però la dona ho nega “molt fortment“. Així, Sant Gangulf li proposa una ordalia: “Metets lo bras en aquesta font e, si no us cremats, ladoncs jo creuré que vós deÿts veritat“. La dona ho va fer però va haver de traure ràpidament el braç de l’aigua perquè “començà a cremar així con si fos un gran foch“. I, davant l’evidència, Gangulf no volgué continuar amb ella, de manera que es repartiren els seus béns i feren vida apartada.

   Però heus ací que el dit clergue anà un divendres a casa d’en Gangulf, el trobà dormint i el va matar. De seguida, el cos del sant va fer molts miracles per tot arreu. I quan la dona va sentir que el cos del seu marit havia esdevingut una relíquia miraculosa, va cridar, incrèdula i burlanera: “Així fa Gedegulfo miracles con fa lo meu forat detràs!”. És el final de l’exemple el que havia de provocar, per força, la rialla dels oients:

“E decontinent, per miracle de nostre senyor Déus, començà a cantar lo forat sutze detràs a la muller de Gedegulfo. E durà-li tota la sue vida, que li cantave en divendres, majorment quan parlava, e quescuna veguade que parlava li cantave molt sutzement”.

12 Comentaris

Arxivat sota Humor, Religió