Els jocs dels monjos

Salta a Comentaris

   Els ioca monachorum, sense deixar de ser una eina pedagògica de la vida claustral, ens ofereixen de vegades l’oportunitat de descobrir quin era el sentit de l’humor dins dels monestirs medievals.  Si bé no n’abunden tants manuscrits com d’altra mena de textos més apropiats a l’ascètica vida regular i la formació monàstica, sí que conservem alguns d’aquests jocs enigmàtics que proporcionen una idea de frare certament allunyada de la imatge prototípica del monjo medieval, ben greu i seriós, que promulgaven textos preceptius de la vida monacal i que hui en dia han difós novel·les i pel·lícules tan conegudes com El nom de la rosa, amb aquell personatge del vell Jorge de Burgos irrompent en el scriptorium d’una abadia benedictina dels Alps italians, exclamant un dels preceptes més famosos de la Regula monachorum de Sant Benet (IV, 53): “Verba vana aut risui apta non loqui“.

   Ens consta que els ioca monachorum existien oficialment des del segle VIII i tenien una finalitat didàctica. Consistien, bàsicament, en reculls d’interrogacions, seguides de les respostes corresponents, sobre les veritats de la fe catòlica i la concepció medieval del món,  i posaven a prova el coneixement de les Sagrades Escriptures i la capacitat mnemotècnica que tenien els joves monjos. El cas és que aquests jocs, que pretenien constituir un exercici de síntesi i d’enginy amb l’objectiu de ser un instrument per a l’educació religiosa, en ocasions esdevenien en les seues respostes més enginyosos de l’habitual i traspassaven l’ortodòxia pedagògica que els caracteritzava per a convertir-se més aviat en un divertimento intel·lectual.

   Així, per exemple, a la pregunta “Qui vidit et non videtur?” (‘Qui veu i no és vist?’) s’hi respon “Dominus Deus noster“. I a la pregunta “Quomodo sunt baptizati apostoli?“, s’hi respon “Salvator pedes eorum lavit“. Però a la pregunta “Ubi est sol in nocte?” (‘On està el sol quan és de nit?’), trobem escrit:  ”In ventre coeti qui dicitur Leviathan” (‘En el ventre d’una balena que es diu Leviatan‘). O a la interrogació “Quis non habet quod nunquam perdidit?” (‘Què és el que no es té perquè no s’ha perdut?’), s’hi diu -potser irònicament- ”Homo nunquam perdidit cornua nec habuit” (‘L’home mai no ha perdut banyes, perquè no n’ha tingut’). I a la pregunta “Que est vacca que continet celum et terram super cornua?” (‘Què és la vaca que té el cel i la terra sobre les banyes?’), s’hi respon imaginativament que “Vacca illa id est iusticia: duo cornua due leges, nova et vetus; quattuor pedes, quatuor evengelia; lac quod emanat de mamillis suis sciencia scripturarum” (‘Aquesta vaca és la justícia: dues banyes, dues lleis, la nova i la vella [dos testaments]; quatre potes, que són els quatre evangelis; i la llet que brolla de les seues mamelles és la veritat de les Escriptures’).

   Fins i tot, n’hi havia d’altres amb respostes tan simpàtiques -quasi poètiques- com aquesta: “Quid est somnium? Gaudium sine lucro, tristitia sine damno” (‘Què és el somni? Goig sense lucre, tristresa sense dany’). I d’altres ens poden resultar divertides, a pesar que sintetitzen seriosos coneixements científics de l’època: “Ubi requiescit anima hominis in somno?” (‘On resideix l’ànima de l’home durant el son?’): “In cerebro vel in corde vel in sanguine” (És a dir: ‘En el cervell, o bé en el cor, o bé en la sang’).

8 Comentaris

Arxivat sota Humor, Religió