A través de bestiaris i de cròniques, de poesies i sermons, a través d’obres narratives, filosòfiques i científiques, hom pot trobar mostres suficients per a entendre que deu segles d’història no es poden conéixer fàcilment i que aquest llarg període de temps és tan polifacètic i evoluciona de tal manera que, lluny de la imatge tòpica i mediàtica d’una època ombrívola atapeïda de guerres de religió, fam i pestes, una altra Edat Mitjana és possible.
Només cal regirar manuscrits, endinsar-se en la lectura dels textos o gaudir amb miniatures i retaules per tal de trobar allò que, a poc a poc, ens facilita la comprensió d’un món que resulta més divers i divertit del que un lector no especialitzat pot pensar de bestreta.
D’acord amb això, aquest blog és una iniciativa personal que pretén oferir un recull d’exemples aptes per a una divulgació diferent de la cultura i la literatura medievals o, si més no, dels aspectes que en són més desconeguts i interessants.
Benvinguts!
Jerónimo Méndez
(Filòleg i medievalista)
jero.mendez@gmail.com



9 Comentaris
Juny 14, 2008 a les 7:42 am
Hola, J. Molt ben plantada la paradeta cibernètica que t’has muntat. Per si de cas no en sabies res, et deixe una crida de _La Corónica_ que per ventura t’interessa:
Convocatoria: Volumen colectivo sobre lo burlesco, paródico y satírico
La corónica convoca a todo medievalista a enviar ensayos para un número colectivo
sobre la poesía de burlas, la parodia y la sátira españolas desde la edad media hasta
la temprana época moderna. Los ensayos deberán tratar sobre textos como los cantares
de escarnio y maldecir; el Libro de buen amor de Juan Ruiz; las Coplas de la
panadera, del Provincial y de Mingo Revulgo; las preguntas y respuestas de tipo burlón;
la Celestina de Fernando de Rojas (y su progenie); El cortesano de Luis de Milán;
y la producción poética de escritores como Rodrigo de Reinosa, Juan Poeta, y Antón
de Montoro (etc.)—o sea, toda poesía que pudiera inscribirse en un cancionero de
burlas, cómo lo fue la Carajicomedia. Además, desde los trabajos de Whinnom hemos
estado conscientes del posible sentido erótico y satírico de la poesía de amor cortesana.
Estamos interesados en ensayos que exploren este sentido de la literatura
amorosa, o que estudien el fenómeno satírico desde una perspectiva aún más amplia,
o que se enfoquen en aspectos característicos de este tipo de obra.
Posibles temas:
• Las influencias externas: las carmina priapea y fescennina, la canción goliárdica, la
badiha árabe, el maldit catalán, el fabliaux francés, la novella italiana, etc.
• La poética del insulto: las características del verso sátirico.
• La corte festiva: el intercambio de pullas poéticas, certámenes y bufones.
• El estado y la iglesia: la sátira politica y religiosa, la censura.
• La representación del sexo: la prostituta, el homosexual, el judío, el moro, el cristiano, el
extranjero.
• La sátira de personajes: el fraile, el rey, el noble, el campesino, el burgués, etc.
Los interesados deben mandar un correo electrónico indicando su deseo de participar en el
monográfico al editor del volumen, Frank A. Domínguez (uncfad@ils.unc.edu), cuanto antes .
Un comité asesor evaluará todos trabajos y aquellos seleccionados serán publicados en La
corónica en el otoño de 2009. Los trabajos deberán conformarse a las normas estilísticas
de La corónica (http://college.holycross.edu/lacoronica/normas.htm ) y podrán ser
enviados a la misma dirección (uncfad@ils.unc.edu) hasta el 29 de febrero de 2009.
Juny 16, 2008 a les 10:59 am
Moltes gràcies, Jesús!
No coneixia la convocatòria i em resulta molt interessant.
Una abraçada!
Octubre 19, 2008 a les 10:20 am
M’encanta la teva pàgina. Molt interessant.
Salut
Octubre 19, 2008 a les 2:59 pm
Gràcies, Roi.
Novembre 13, 2008 a les 1:10 am
altra edat mitjana ?!
Sempre hi he tingut una inquietud especial per aquest període definit i enquadrat per dades i fets genèrics estudiats… però aquesta que presentes sembla l’altra banda del full…
Bona idea !!
amb el teu permís queda aquest espai afegit al meu blog dins dels “ESPAIS QUE M’AGRADEN”
Novembre 13, 2008 a les 10:43 am
Moltes gràcies, Crisberman, pel comentari. És clar que tens el meu permís. És més: et done les gràcies per enllaçar-me en el teu blog. Passa’t per ací quan vullgues.
Salutacions!
Desembre 15, 2008 a les 9:30 pm
Això sí que és una troballa! (val a dir que fent dreçera per can Jesús-Alfonso de Zamora, que és una manera més senzilla d’acabar a les millors fondes).
Espero que servidor, que és medievalista avortat i deficient afeccionat, no emprenyi gaire en companyia de mestres fets i condrets com els aquí presents. Esperaré amb avidesa nous moviments, litigis, duels a tota ultrança, espills del fotre i altres delicadeses desades en aquesta taverna fantàstica que m’esperava a només dos clics de distància.
Desembre 18, 2008 a les 9:00 am
Alexandre, moltes gràcies. Però no sóc cap mestre
, només un doctorand “aficionaet”. Actualitzaré ben prompte. Passa’t quan vulgues per aquesta humil taverna. Estàs convidat.
Febrer 12, 2009 a les 5:22 pm
Felicitats pel blog!! Aquesta altra Edat Mitjana és una entrada d’aire fresc. Realment ens agrada molt la teva visió, creiem que la compartim. Som assidus al teu blog i esperem noves entrades. Estem impacients de veure per quan en podem tenir una sobre l’apocalipsi, el mil·lenarisme, el paper de les dones, la pobresa o altres exclosos de la societat.
Un altre cop felicitats i si et ve de gust passa’t per http://dionisioquiereponche.wordpress.com